PREVISIONS METEO - HISTOCLIMAT MCS, BILLONES DE DATAS! - Evénements climatologiques en France depuis 1675:
Vagues de froid - Canicules - Douceur l'hiver - Etés pourris - Etés précoces - Hivers tardifs - Etés tardifs - Hivers précoces

Températures à Paris en Octobre 1904 Précipitations en Octobre 1904 à Paris-Montsouris Températures à Paris en Novembre 1960

PAGE FACEBOOK
Visitantes desde el 7/11/2009:
Visitanres hoy:
X
-

Météostats +

Espacio miembro +

Tiempo y previsiones +

Medias y recuerdos +

Tiempo del passe +

Relevos en Paris +

Cambiar de langua +

Extras +

Partenaires

  • MétéoLive Auvergne
  • Météo-Passion
  • La Météo.org
  • La Climatologie
  • Météo-Bretagne
  • Météo Puerto Banus
  • Climate Data
  • Côté Météo
  • Météo-villes
  • Météoinfo
  • Météo-Centre
  • Météo-Villes

Votes

  • Weborama
  • Good Station

Court de Wimbledon (Fraction)
Températures de Mai 1999 chez moi (J\'avais 7 ans)
Le Mont McKinley, point culminant de l\'Amérique du Nord à 6194m d\'altitude, et ses gros glaciers puis forets et lacs d\'Alaska.
Mosaiques à ma façon, plein de couleurs improvisées.
Drapeau Franco-Espagnol Anarchiste vu à ma façon à la 1936.avant Franco au temps du Front Populaire.
Joyeux anniversaire Jérôme!
Alberto Contador el Pistolero del ciclismo
Le Ménez Hom, une magnifique vue sur la mer en Bretagne
Le désert du Sahara, où mon père a vécu. Le plus grand désert chaud du monde.
Mon Fitz Roy sous verre;

(Inscripcion) (Se connectar)

 
VOIR LE TOPIC "Evolution du climat histoire"

ACCES RAPIDE
Foro generale - Foro meteo - Cambiado de clima - Previsiones meteo - Climato - Rencuentras meteo - Foro del supuerte - Volcanisme

Page: 1
Pages: 1

Nom du sujet: Evolution du climat histoire
Auteur Premier message
Fantomon

Webmaster de Météo Climat et de Météo Limagne
Avril 2011
(Utilisateur déconnecté)

Le 06/04/2018 @ 09:46:20

Messages: 2034
Inscription: Le 09/05/2005 @ 21h31
Lieu: Paris (France)
Pour le changement climatique, il est déjà en marche et depuis toujours. Il y a des millions d'années, notamment au temps des dinosaures il faisait bien plus chaud, il n'y avait pas de glaciers en tout cas pas de calottes glaciaires comme maintenant aux pôles, il y a eu aussi des hyperglaciations avec la Terre totalement englacée ou presque.
Et puis, les glaciations modernes qu'on connait tous avant la stabilisation du climat, le climat est très stable depuis quelques millénaires contrairement à ce qu'on croit et les variations vont d'1°C maximum vers le froid ou vers le chaud environ comme ce qu'on a là vers le chaud, comme il y a eu un temps vers le froid il y a quelques siècles.
Mais zoomons sur le 20e siècle, on commence sur la continuité bizarre de la fin du 19e siècle (Où il y a eu pas mal de tornades notamment en région Parisienne en 1896 et même une à Madrid en 1890 par exemple) avec des variations, puis il y a eu la période des deux guerres et entre les deux avec encore un climat pas si chaud mais plus chaud (L'année sèche 1921, la canicule de 1923 par exemple) puis il y a eu les années 40 chaudes sauf en hiver où il y a eu pas mal d'hivers froids, mais les printemps étaient estivaux et les étés souvent caniculaires et puis à partir de Septembre 1952, tout a changé et le climat s'est légèrement refroidi avec des hivers mémorables (1956, 1963) durant toute l'année (Au sens que les années entières étaient froides quasiment pour la saison), les années 60 étant le point culminant malgré la forte activité solaire, les années 70 ont été généralement plus douces en hiver notamment 1974/1975 et il y a eu le fameux été 1976 qui a été suivi par une période froide à partir de l'été 1977 et qui durera presque 5 ans (Ca se finira avec le passage en 1982). Le paroxysme étant 1978 et 1979 avec quasiment toutes les saisons froides mais sans excès (L'hiver 1977 était assez doux par contre) et puis il y a eu 1982 puis surtout 1983 pour la victoire de Noah une canicule ensuite en Juillet après du froid fin Mai comme 30 ans plus tard avant une rechute: la trilogie 85-86-87 (Tsonga-Nadal-Djokovic) avec à chaque fois une année froide avec un mois très froid sur l'hiver (Janvier sauf en 1986 où c'est Février) et des mois froids parfois au printemps, mais aussi des périodes chaudes. L'automne 1985 illustre bien: fin Septembre début Octobre, chaleur record pour la saison un peu comme en 2011, ensuite fin Octobre grand froid (3°C un après midi à Paris) pour la saison, puis 31°C en Corse début Novembre et grande douceur ailleurs avant du froid à partir de la mi-Novembre assez fort et des records de chaleur début Décembre (Une nuit à plus de 20°C à Biarritz) avant un coup de froid pour la Saint Sylvestre.
Et puis, après un Septembre 1987 chaud (Et un été pourri), il y a une grosse tempête mi Octobre symbole du changement de régime progressivement et fin Décembre il se met à faire doux, en 1988 il ne gèle à Paris qu'en Novembre mais l'été est pourri (Dernier été pourri sachant que le dernier hiver rude remonte lui à l'année précédente) mais néanmoins c'est le tournant surtout avec 1989: hiver très doux, printemps chaud sauf en Avril (Dernier Avril froid) et bel été/automne, l'année est chaude, 1990 ressemble avec en plus un hiver record de douceur et un mois de Février fou. Mais 1991 change la donne avec du froid début Février et à partir de la mi Avril jusqu'à la mi-Juin (-8°C à Charleville le 21 Avril je crois, -4°C la mi Mai et -2°C encore en Juin) et le Pinatubo refroidit en plus la planète ralentissant pendant un petit moment. Pourtant, les mois qui suivirent furent assez chauds globalement et aussi de Février à Mai 1992 et même l'été mais qui fut néanmoins peu ensoleillé. Ensuite, on a Octobre 1992 anormalement froid mais Novembre l'inverse et un hiver comme cette année Décembre normal, Janvier très doux Février froid en 1993 qui est une année douce avant Juillet Août très moyens et un automne extrêmement froid surtout la 2e quinzaine de Novembre. Mais il ne gela pas en Décembre et nouvel hiver doux, 1994 est une année record pour l'époque en France et le volcan ne fait plus d'effet on accumule pas mal de mois chauds un peu moins vers Avril/Mai mais Juillet a été très chaud j'ai même des souvenirs de cet été.
Ensuite, tout déroule jusqu'au 4 Janvier 2003 globalement avec beaucoup d'hivers doux, d'étés assez chauds avec un de temps en temps plus chaud et des années en moyenne chaudes, l'exception fut 1996 année froide à part Avril et Juin (Les deux mois souvent au dessus des normes par la suite et qui ont fait les années les plus chaudes paradoxalement) et hiver froid que ça soit 95-96 que 96-97 mais ensuite je me souviens le temps était souvent humide entre 1999 et 2002 et avec des hivers doux et des étés corrects à Juin chauds souvent.
Puis vint ce 4 Janvier 2003 6°C le matin puis il neige -2°C l'après midi et du froid mais à partir de Mars l'été s'installe quasiment tout le temps jusqu'à l'équinoxe de Septembre avec quelques coups de froid isolés comme en Avril et il y a la fameuse canicule et on bat le record de l'année la plus chaude en France et curieusement le mois le plus exceptionnel est Juin et pas Août car en Juin ça a duré tout le mois bien que ça ait été moins fort (Je parle par rapport aux moyennes). Par contre, sur une quinzaine, Août a été historique.
Ensuite, 2004 est une année assez neutre, banale puis en 2005 il y a un peu de froid l'hiver mais un été long avec Juin très chaud et Octobre notamment avant un long hiver de mi Novembre à mi Mars. Et a commencé les 15 mois les plus chauds (Période) de l'histoire de France fin Mars 2006 avec un coup de chaud, même si Avril et Mai sont modérément chauds, Juin déjà passe un cap et Juillet est incroyablement régulier. Ensuite, seule anomalie, Août est pourri, pas vu depuis que le climat a changé (Cycle qui a débuté en 1988/1989) mais ensuite automne historique écrasant tous les records en moyenne d'automne façon été 2003, hiver le plus doux ou presque, printemps le plus chaud et Juin assez chaud l'an suivant avant le début d'une période assez bof l'été à partir de fin Juin.
Ensuite, le climat a été un peu plus frais mais ça reste des cycles et il y a eu les hivers froids notamment en 2009, 2010 (Année plus fraîche que les précédentes, simplement dans la norme) et partiellement les 3 années suivantes (L'hiver 2011-2012 avec tout l'hiver très doux sauf la première quinzaine glaciale de Février). A noter que 2011 (Je le savais en début d'année déjà que ça serait le cas) a pulvérisé les records de chaleur en moyenne annuelle avec un printemps record notamment début Avril, un été moyen puis une fin d'année incroyable.
2012 à nouveau plus banale mais un mois de Mars très doux voire chaud, mais le reste de l'année reste plus banal avant un premier semestre froid en 2013 sauf en Avril et Juin, comme ça arrive de temps en temps avant un Juillet très chaud comme en 1983 puis une fin d'année chaude régulièrement.
2014 et 2015 sont des années records à nouveau, 2014 pour l'hiver très doux et le printemps plus l'automne moins l'été quand même, 2015 plutôt l'été le printemps et la fin d'année Novembre/Décembre records.
2016 est chaude mais moins relativement tout comme 2017 avec quand même une belle période en 2017 de Février à Juin avec une seule pause dans la chaleur fin Avril début Mai.
A l'échelle mondiale, le climat s'est vite réchauffé jusqu'à 1998 puis ça a stagné et augmenté lentement et le record n'a été réellement battu que récemment et ça se stabilise à peu près).
Anecdote: les îles entre les continents et l'Antarctique comme les Kerguelen ne changent pas de température par exemple depuis des décennies, l'effet urbain fausse un peu dans les villes.
A Paris, les nuits se sont réchauffées à cause de l'effet urbain en partie.
Tu comprends?

Mais le changement climatique, n'est qu'une fluctuation utilisée par les capitalistes tout simplement et qui permet un contre courant ceux qui voient une glaciation et si t'es pas d'accord avec l'un ou l'autre t'es exclu. C'est le pognon tout simplement même s'ils peuvent créer artificiellement un vrai gros réchauffement ou l'inverse néanmoins la planète peut réagir.
Vive la canicule! Un temps super chaud et ensoleillé avec quelques orages, voilà l''idéal surtout à la mer!
Je suis l''oiseau légendaire qui vit au fond de la mer, Lugia si vous préférez.
Vive la bretagne vive les bretons! Je suis breton et fier de l''être, je ne suis pas français!
Je veux rester enfant toute ma vie comme mon court en terre battue pour pouvoir m''amuser.
Auteur Texte
gerard1971

Membre de Météoclimat
Juillet 1998
(Utilisateur déconnecté)

Le 12/04/2018 @ 10:06:27

Messages: 8
Inscription: Le 11/01/2015 @ 21h08
http://www.divulgameteo.es/uploads/Climatolog%C3%ADa-hist%C3%B3rica.pdf
Este es un pdf de Mariano Barriendos, historiador, sobre climatologia histórica.
En Girona tengo datos desde 1884 y la temperatura media de los 3 últimos años del siglo XIX fue elevada, 15,8ºC, 0,8º más alta que en el siglo XX. Tuvimos una máxima de 27ºC, que me parece dudosa, en el diciembre de 1897, que superaría el récord del período 1884-2017. En enero de 1898 tuvimos el récord de precipitación en un enero, 341,8 mm.
gerard1971

Membre de Météoclimat
Décembre 1882
(Utilisateur déconnecté)

Le 12/04/2018 @ 11:02:47

Messages: 8
Inscription: Le 11/01/2015 @ 21h08
Ahora escribiré en catalán. Pido disculpas si alguién no lo entiende. Pero tengo un artículo escrito del clima de la ciudad de Girona, situada en el NE de la Península Ibérica, 42ºN, 3ºE, 70 m, y a 28 km del mar.


1.Evolució climàtica de Girona. Pèríode 1884-2017.
La temperatura ha estat més baixa que la mitjana de 1884-2010 en el períodes 1901-30 i especialment 1961-90, en canvi ha estat superior a la mitjana en els intervals 1884-1900 i 1981-2010. El trentenni 1931-60 va tenir una temperatura molt similar a la mitjana del període 1884-2010, 15,0ºC versus 15,3ºC.
Els últims anys del segle XIX es van caracteritzar per uns hiverns més càlids del normal i també per unes estacions intermèdies (tardor i hivern) amb una anomalia tèrmica clarament positiva. No obstant tenim alguns hiverns amb temperatures molt baixes, com són els anys 1885 (gener amb temperatura mitjana de les màximes de 9,1ºC, desconeixem les mínimes), 1891 (-11,6º de mínima) i 1895(-12,8º el 7 de gener, 40 cm de neu el dia 4 de gener, -12,7º de mínima el 5 de març, després del dia 4 de març en què es va nevar 20 cm). Per aquest motiu el finals del segle XIX es pot qualificar d’un període irregular climàticament, amb anys molt freds, i al final de segle vam tenir una època càlida a la ciutat de Girona. El primer trentenni del segle XX, 1901-30, enregistra un molt lleuger descens de les temperatures, amb uns hiverns més freds, combinats amb unes tardors i primaveres més fresques, els estius es van mantenir igual de càlids que al segle anterior. A mitjans del segle XX es produeix un increment tèrmic, palpable especialment durant les dècades dels 40 i dels 50. Tot i que trobem hiverns freds, com és el cas de l’hivern de 1956 també es donen els hiverns més càlids del període 1901-60 a Girona, destacant per càlids els hiverns de 1935-36, 1936-37 i 1954-55. Els estius no foren excessivament calorosos a mitjans del segle XX, així si al període 1901-30 la màxima absoluta de Girona passa de 40ºC (40,6ºC el 1923) durant el trentenni 1931-60 no s’arriba a aquest valor, 39,7ºC el 1931. Les primaveres i tardors van enregistrar un increment tèrmic notable, destacant per càlides la primavera de 1945 i la tardor de 1949. Durant els anys 60 i 70 es produeix un refredament tèrmic general a la península Ibèrica que també afecta la ciutat de Girona. Alguns hiverns de la dècada dels 60 van ser molt freds i nivosos (l’hivern 1962-63 amb 4 nevades). Cal remarcar, però, que a la dècada dels 70 no destaca gaire pels freds intensos, sinó per les primaveras, estius i tardors força més frescos del normal. Cal remarcar, però que tenim l’excepció de l’hivern 1970-71 amb una mínima absoluta de -11,6ºC al centre de Girona el dia 3 de gener de 1971). Així durant la dècada dels 70 vam tenir el setembre més fred del segle XX (1972), l’octubre més fred (1974), el novembre més fred (1976), el març més fred (1975) i l’agost més fresc (1977). L’estiu de 1977 va ser el més fred del segle XX, podríem dir que 1977 va ser l’any sense estiu, com va passar de forma idèntica amb el famós estiu de 1816, provocat per l’erupció d’un volcà.
Els últims 37 anys (1981-2017) es troben dins de l’anomenat canvi climàtic antropogènic o canvi climàtic global. És aquest el període més calent de la sèrie. L’escalfament del planeta també ha afectat la ciutat de Girona. Com la temperatura del període 1961-90 va ser tan baixa, 14,3ºC, la taxa d’increment tèrmic ha estat molt elevada (0,6ºC/dècada). Cal remarcar però que no només intervé l’escalfament planetari en aquesta desviació tèrmica a l’alça sinó també l’illa de calor urbana. L’expansió urbana de la ciutat de Girona, juntament amb la millora de la qualitat de vida, la motorització de la societat i l’increment de l’ús de les calefaccions i les refrigeracions han afectat el clima de la ciutat de Girona. En els últims anys les diferències tèrmiques en les temperatures mínimes han augmentat entre la ciutat i l’aeroport com a conseqüència de l’illa de calor urbana.
Les temperatura mitjana anual ha augmentat de forma clarament en el període 1981-2017, passant d’una temperatura mitjana de 14,3º (Girona-Bell-lloc) en el període 1971-2000, a 16,6ºC al centre de Girona (carrer Sèquia) però cal remarcar que l’augment tèrmic més clar s’ha detectat a l’estiu, primavera i tardor, mentre que a l’hivern tot i que s’ha suavitzat i els freds són menys intensos, la tendència no és clara com en les altres estacions. Cal remarcar però que hi ha una clara diferència entre l’inici d’aquest període (dècada dels 80) i el final (anys 90 i inici del segle XXI). La dècada dels 80 destaca per la seva elevada variabilitat, els hiverns van ser més freds del normal i els estius van ser més càlids. Les primaveres van ser més fredes del normal i les tardors van seguir un patró tèrmic força normal. Així tenim 3 hiverns seguits que van destacar per la seva fredor, 1985-87. Aquests són un dels hiverns més freds del segle XX, cal remarcar sobretot que vam tenir la temperatura mínima més baixa del període 1884-2010, -14,5ºC el 16 de gener de 1985. A més a més en aquests 3 hiverns vam tenir tenir nevades destacables, amb un temporal de neu important el 30 de gener de 1986 que va col•lapsar la provincia de Girona, es van acumular fins a 20 cm de neu al bell mig de Girona. En canvi durant els estius 1982, 1983 i 1987 vam tenir intenses onades de calor, destacant els 42,0ºC del 6 de juliol de 1982, és la temperatura màxima més elevada del segle XX a Girona, i també la temperatura més elevada de la sèrie de l’observatori de Girona-Bell-lloc (1970-2008). La dècada dels 90 va significar un gran canvi tèrmic a la sèrie de Girona. La temperatura es va suavitzar molt als hiverns, destacant l’hivern 1989-90 com el més càlid del període 1884-2017, i en segon lloc l’hivern de 2015-2016. Però vam tenir 3 hiverns seguits (1995-96, 1996-97, 1997-98) amb unes intenses anomalies positives. Els estius van ser lleugerament més càlids que la dècada anterior, però no tant perquè les màximes foren molt altes, sinó perquè el calor fou més persistent, amb només un estiu lleugerament fresc (1992). L’inici del segle XXI s’ha caracteritzat perquè les anomalies tèrmiques positives són les més altes de la sèrie de Girona. L’hivern ha estat l’estació en què l’increment tèrmic ha estat més dèbil als inicis d’aquest període secular. No obstant, tenim alguns hiverns que han estat més freds del normal (2004-2005, 2005-2006), però altres han tingut temperatures elevades (2007-2008, 2010-2011). En aquesta dècada (2001-2010) l’estiu sembla que s’hagi allargat tant pel cantó de la primavera com de la tardor. El calor intensa que a la d’ecada dels 70 només es deixava notar 2 mesos (juliol i agost) ara té lloc durant 4 (juny-setembre) i tenim varis episodis inèdits de calor a la primavera i a la tardor. L’anomalia càlida més recent té lloc durant els mesos de setembre i octubre de 2011, ja fora del període d’aquesta obra. Però hi han altres mesos absolutament anormals (març de 2001, abril de 2011, maigs de 2001, 2003, 2009 i 2011, octubre i novembre de 2006), amb temperatures d’estiu fora de temps. Els rècords de calor s’han succeït de forma ininterrompuda, mentre que els freds han brillat per la seva absència. No obstant, com en aquesta dècada s’ha incrementat i molt el nombre d’observatoris al voltant del nucli urbà de Girona també hem tingut temperatures baixes, però que no es poden considerar rècords, ja que són representatives de llocs rurals amb un clima força més fred que el centre de Girona. Alguns exemples són els temperatures mínimes assolides a la Vall de Sant Daniel, els 2,6ºC del setembre de 2002, 5,4ºC del 20 d’agost de 2005 i -10,9ºC del 27 de gener de 2005 .
Taula 1. Temperatura mitjana de Girona
Període Observatori Temperatura mitjana
1884-1900 Girona-I.Vell 15,2
1901-30 Girona-I.Vell 14,8
1931-60 Girona-I.Vell 15,0
1961-90 Girona-I.Vell
Girona-Vicens Vives
Girona-Bell-lloc 14,3
1971-2000 Girona-Bell-lloc
14,6
1981-2010 Girona-Bell-lloc
Girona-Parc del Migdia 15,5
2001-10 Centre de Girona 16,6



Taula 2. Precipitació mitjana de Girona
Període Observatori Temperatura mitjana
1884-1910 Girona-I.Vell 843,8
1911-40 Girona-I.Vell 799,8
1941-70 Girona-I.Vell 787,6
1971-2000 Girona-I.Vell
Girona-Vicens Vives
Girona-Bell-lloc 797,0
2001-10 Girona-Bell-lloc
Girona-Parc del Migdia 718,7


La precipitació a la ciutat de Girona té una tendència descendent des de 1884 fins a l’any 2010, només en el període 1971-2000 cessa el descens i s’observa un lleuger increment pluviomètric respecte el període anterior. També és molt important d’estudiar l’evolució del coeficient de variació. Tot i que segons l’IPCC la irregularitat de la precipitació tendiria a augmentar en els climes mediterranis no s’ha observat una tendència clara a Girona, fins i tot en el període 2001-10 es dóna un lleuger descens de la variabilitat de la precipitació a la ciutat de Girona. No obstant, el període en què s’enregistra menys variabilitat és el 1884-1910 en què el coeficient de variació és del 20 %, seguidament tenim el trentenni amb més variabilitat, 1911-40, amb un 30,2 %, valor plenament mediterani. A mitjans del segle XX es produeix un lleuger descens de la variabilitat, 27,8 % en el període 1911-40. A finals del segle XX es produeix un nou increment de la variabilitat, 29,4 %, i en la primera dècada del segle XXI tenim un important descens, 26,3 %.
Els 10 anys més plujosos a la ciutat de Girona són 1977 1577,9 mm, 1932 1567,6 mm, 1884 1413,7 mm, 1920 1275,6 mm, 1898 1275,6 mm, 1963 1189,6 mm, 1969 1177,7 mm, 1982 1143 mm, 1972 1128,3 mm. Es pot afirmar que el descens de la precipitació als inicis del segle XXI es deu al fet que no apareixen anys gaire plujosos. Des de 1982 la precipitació no ha superat els 1100 mm a Girona.
Si s’analitza el mes més plujós i el més sec de cada trentenni s’observen algunes variacions. Així en el període 1884-1910 el mes més plujós és el novembre, 111,5 mm, i el més sec és juliol, 27,6 mm. En el trentenni posterior, 1911-40, l’octubre és el mes més plujós, 86,4 mm, i el juliol el mes més sec, 38,5 mm. A mitjans de segle (1941-70) l’octubre continua essent el mes més plujós però el mes més sec és el gener. El gener es torna molt més plujós a finals del segle XX, el període 1941-70 té una mitjana que gairebé dobla la del 1941-70, 70,9 mm. El mes més plujós d’aquest interval és el setembre, 82,7 mm i el mes més sec és el juliol, 37,3 mm. El començament del segle XXI la distribució és la clàssica amb un màxim a l’octubre, 94,5 mm, i un mínim al juliol, 38,5 mm.
Taula 3. Precipitació mensual a Girona per trentennis.
G F M A M J J A S O N D ANY
1884-1910 55,9 35,1 94,6 85,2 78,4 83,0 27,6 60,0 79,9 72,2 111,5 66,4 843,81
1911-40 40,5 52,9 70,6 71,0 87,1 75,2 38,5 56,3 82,3 86,4 76,2 62,9 799,78
1941-70 38,0 60,7 78,1 71,5 61,8 48,4 40,9 57,1 83,3 123,7 59,8 64,3 787,56
1971-2000 70,9 47,6 58,7 65,1 86,9 66,7 37,3 56,4 82,7 81,3 68,5 76,5 797,0
2001-2010 51,5 66,8 71,1 78,5 82,8 35,7 38,5 45,5 58,9 94,5 38,7 56,3 718,7


La distribució estacional de la precipitació varia en funció del període analitzat. Així en els dos primers intervals tenim el mateix règim pluviomètric, TPEH, màxim de precipitació de tardor i mínim d’hivern. El trentennis 1941-70 i 1971-2000 tenen el mateix règim pluviomètric que el període 1884-2010, TPHE, màxim de tardor i mínim d’estiu. El començament del segle XXI ha donat un règim de precipitació inèdit a la ciutat de Girona, el màxim es produeix a la primavera i el mínim a l’estiu.
Cal remarcar l’evolució pluviomètrica de les diferents estacions. L’estiu tendeix al descens pluviomètric, especialment a inicis del segle XXI en què la precipitació mitjana és molt inferior a la dels inicis del segle XX o finals del segle XIX (119,6mm versus 170 mm). L’estació tradicionalment més plujosa a Girona, la tardor, es va fent més seca, especialment a finals del segle XX i inicis del segle XXI. Així la precipitació mitjana és de 192,1 mm en el període 2001-10, un 40 % menys respecte la precipitació de 1941-70, 266,8 mm. La primavera mostra un lleuger descens de la precipitació al llarg del segle XX tot i que en la primera dècada del segle XXI s’ha observat un lleuger increment de la precipitació (232,4 mm envers els 210,7 mm de 1971-2000). L’hivern és l’única estació que mostra un increment pluviomètric a finals del segle XX respecte els inicis d’aquest segle, 195 mm en el període 1971-2000 respecte 156,3 mm en el trentenni 1911-40.
Es pot dir que els temporals pluviomètrics de la tardor cada cop escassegen més i sembla que s’hagin traslladat a l’hivern, on són més freqüents que antany, i les tempestes d’estiu tendeixen a ser més escasses.
Taula 4. Precipitació estacional a la ciutat de Girona
Hivern Primavera Estiu Tardor Règim pluviomètric
1884-1910 157,4 258,3 170,7 263,7 TPEH
1911-40 156,3 228,7 170,0 244,8 TPEH
1941-70 163,1 211,3 146,4 266,8 TPHE
1971-2000 195,0 210,7 160,4 232,5 TPHE
2001-2010 174,5 232,4 119,6 192,1 PTHE

Taula 5. Ordenació de les precipitacions anuals de més a menys
1977 1577,9
1932 1567,6
1884 1413,7
1920 1275,6
1898 1258,9
1963 1189,6
1969 1177,7
1982 1143
1972 1128,3

Taula 6. Precipitació mitjana anual a Girona per trentennis
Precipitació anual Mitjana Desv.típica Coef.variació
1884-1910 843,81 168,91 20,02
1911-40 799,78 241,56 30,2
1941-70 787,56 219,1 27,82
1971-2000 797,0 234,14 29,38
2001-2010 718,7 189,17 26,32

2. Pressió atmosfèrica
La pressió tendeix a pujar en les últimes dècades, no obstant les situacions anticiclòniques són menys freqüents (dies de pressió atmosférica igual o superior a 1020 hPa), especialment a la primavera i a la tardor, mentre que a l’estiu les elevades temperatures han provocat un descens de la pressió atmosfèrica.














































3.Descripció del clima de Girona
El clima de la ciutat de Girona es pot englobar dins els climes mediterranis, però amb matisos per la seva posició geogràfica. Les temperatura mitjana anual és suau, al voltant de 15ºC, però cal remarcar la intensa amplitud tèrmica, al voltant dels 12ºC, la qual cosa agreuja la sensació de calor a l´estiu i la de fred a l´hivern. A més a més la humitat relativa que és força elevada, al voltant del 68 %, incrementa la sensació de discomfort per calor a l´època càlida i per fred al període fred de l´any. El mes més càlid és juliol (veure taula 3.1), amb una temperatura mitjana de 23,3º, mentre que el mes més fred és gener, amb un promig de 7,2ºC. El mes més càlid de l´any, juliol, té una temperatura mitjana de 23,3º, es pot parlar d´un estiu càlid, amb 4 mesos per sobre de 20,0ºC de mitjana, mesos tèrmicament estivals. L´hivern és moderadament fred, si bé no hi han mesos autènticament hivernals (la temperatura mitjana del mes més fred, gener, és de 7,2º, per tant té un carácter tèrmic subhivernal, ja que es troba entre 5º i 10ºC). Cal remarcar però que les mínimes són força baixes durant l´hivern (mitjana de les mínimes d´1,5ºC al gener) com a conseqüència de les habituals inversions tèrmiques. També cal esmentar l´elevat nombre de glaçades tenint en compte la relativa proximitat al mar, 40 dies de mitjana anual per dessota de 0º. Aquest valor és molt superior al promig de glaçades del litoral. Tenim l´exemple de l´Estartit, aquest observatori té una mitjana anual de 5 dies amb mínima inferior a 0º.
Taula 7.
Temperatura mitjana mensual de Girona (1912-2000)
G F M A M J J A S O N D ANY
7,2 8,4 10,7 12,8 16,6 20,5 23,4 23,3 20,5 16,0 11,1 7,9 14,8
Taula 3.1 Font:Elaboració pròpia a partir de les dades de Girona (període 1912-2004) proporcionades per l´Agencia Estatal de Meteorología (AEMET)

L´oscil.lació tèrmica anual és de 16,2º, lleugerament més elevada que al litoral de la costa Brava on volta els 14-15ºC, però força inferior a la Depressió Central (18-20ºC). . L´oscil.lació tèrmica diürna a Girona és relativament elevada, la mitjana anual d´amplitud diürna és de 12,3º, és clarament superior a la de la costa, on volta els 6-8ºC.

Taula 8.
Amplitud mitjana mensual de Girona. Període 1912-2000.
G F M A M J J A S O N D Any
12,0 12,2 12 12,6 12,8 12,7 13,5 13,1 12,2 11,6 11,3 11,2 12,3

El règim pluviomètric de Girona és THPE (Tardor, Hivern, Primavera, Estiu). És la distribució de precipitacions típica de l´extrem nord del litoral i prelitoral de Catalunya, amb un màxim tardorenc i un mínim estiuenc. El màxim pluviomètric no es produeix a l´hivern com en el clima mediterrani clàssic, sinó durant la tardor com a conseqüència de la seva posició geogràfica, a la part oriental de la Península Ibèrica. Durant l´hivern Girona es troba a sotavent de la circulació general de ponent. Les pertorbacions atlàntiques arriben desgastades a Girona después d´atravessar la Península. També s´ha de tenir en compte que les situacions anticiclòniques són relativament freqüents durant l´hivern, sobretot durant el mes de gener. Així trobem un nexe de causa i efecte entre el mínim relatiu de pluviometria del gener i l´abric aerològic que implica l´àrea d´altes pressions que afecta sovint Catalunya durant aquest mes. Durant la tardor s´observa una forta evaporació sobre el mar Mediterrani ja que les aigües marines superficials estan més càlides que l´aire. Durant la tardor les pertorbacions asociades amb el front polar descendeixen de latitud després del parèntesi estiuenc, i es reactiven en arribar al mar Mediterrani, com a conseqüència de l´important gradient vertical tèrmic entre la càlida aigua marina i la troposfera mitjana i elevada, molt més freda. Així els aiguats tardorencs poden donar lloc a precipitacions superiors a 50 mm amb relativa freqüència en el cas de Girona.
Taula 9.
Precipitació mitjana mensual de Girona. Període 1906-2000.
G F M A M J J A S O N D ANY
47,5 52,4 68,8 71,3 78,2 64,7 38,0 55,0 80,1 97,2 69,6 69,3 792,2


En aquest context Girona participa de l´elevada pluviometria que caracteritza la tardor a l´arc mediterrani espanyol (MARTIN VIDE, 1987). El mes més plujòs de l´any és l´octubre amb 97,2 mm. El mínim estiuenc és característic dels climes mediterranis. La precipitació mensual més minsa es produeix al mes de juliol, quan la precipitació mitjana és de 38,0 mm, valor que supera els 30 mm que dóna Köppen per a establir un mes sec. Com s´observa en el climograma (veure figura 3.1) només hi ha un mes sec, el juliol, en aquest mes es detecta de manera moderada l´aridesa típica dels estius mediterranis, amb una mitjana de 38,0 mm. Però tant al mes de juny com a l´agost la precipitació supera els 50 mm, i no es poden qualificar com a mesos secs.L´estiu gironí és més plujós que a la costa Brava. Així a l´Estartit té una precipitació mitjana de 21,5 mm al mes de juliol, valor força inferior als 38 mm de Girona. L´aridesa estiuenca, per tant, és poc marcada a Girona, com a conseqüència de l´elevat nombre de tempestes en aquesta estació. Cal remarcar però que la irregularitat típica del clima de Girona implica que hi hagi estius força secs, amb una sequera força marcada, sobretot si són molt càlids i les tempestes escassegenTot i això hem de tenir en compte la irregularitat pluviomètrica típica del clima mediterrani implica que hi hagin mesos de juliol molt secs, quan no es donen les tempestes que són el principal tipus de precipitació durant l´estiu.
Taula 10
Precipitació estacional a Girona. Període 1906-2000.
Hivern Primavera Estiu Tardor
169,2 218,3 157,7 246,9
Taula 3.4 Font:Elaboració pròpia a partir de dades de l´AEMET

El clima de Girona es pot qualificar com a mediterrani subhumit, ja que només hi ha dos mesos secs, el mes de juliol i agost. La precipitació mitjana del període 1906-2000 és de 792,1 mm. No obstant, l´esmentada irregularitat pluviomètrica provoca que sovint hi hagi anys força secs, amb precipitacions inferiors a 600 mm. Una bona prova d´aquesta irregularitat pluviomètrica és l´elevat coeficient de variació anual, que és d´un 30 % en el període 1906-2000. L´any més plujós de l´esmentat període és 1977 amb 1577,9 mm, mentre que l´any més sec és 1954 amb 419,8 mm.


Figura 1. Climograma de Girona


El règim de vents a la ciutat de Girona mostra una bipolarització dels vents, tot i que hi ha un predomini dels fluxes d´aire de migjorn. Això significa que dos vents (tramuntana i migjorn) són els preponderants en la rosa dels vents. El vent de migjorn és molt freqüent a la ciutat de Girona gràcies a la disposició del relleu que facilita la penetració d´aquest vent, básicament la forma de la depressió prelitoral de la Selva i també com a conseqüència de la relativa proximitat del mar Mediterrani que afavoreix que les marinades predominants tinguin la direcció del sud. La tramuntana és el segon vent més freqüent, però no bufa tan sovint, ni tan fort com a l´Empordà per l´efecte de pantalla de la serralada dels Pirineus. Cal remarcar que hi ha dos règims de vent estacionals a Girona. Durant l´època càlida de l´any (maig-octubre) hi ha un predomini absolut del vent de migjorn (en més de la meitat dels dies el vent bufa d´aquesta direcció), mentres que entre novembre i abril hi ha un dualisme del vents, el vent de migjorn alterna amb la tramuntana, tot i que el vent del sud és el més freqüent.
Com s´observa en la rosa dels vents de Girona els altres vents són molt menys freqüents, essent el vent de llevant el que bufa amb menys persistència, el 3,3 % dels dies de l´any el vent és de llevant a Girona Això és com a conseqüència que en les situacions atmosfèriques de llevant el fregament de l´aire amb el relleu de les Gavarres provoca un virament del vent de llevant cap a gregal. Tampoc el vent de ponent és gaire freqüent, ni gaire intens, ja que les Guilleries dificulten l´accés del vent a la comarca.
Pel que fa als vents intensos cal remarcar que a la ciutat de Girona els vents forts més freqüents són els de tramuntana, gregal i garbí, mentre que els menys persistents són els fluxes d´aire del segon quadrant. La tramuntana és el vent que bufa amb més intensitat a la ciutat de Girona. Tot i això la tramuntana és menys forta al Gironès que a la plana empordanesa. Així el vent del nord supera els 60 Km/h a Girona només durant 2,3 dies a l´any (segons dades de l´observatori de Montjuïc). La tramuntana és un vent que bufa sobretot durant la primavera i a l´hivern. Els vents de ponent i llebeig són més freqüents a la primavera i a la tardor, com a conseqüència del pas de pertorbacions atlàntiques.
Figura 2. Rosa dels vents de Girona



A Girona hi ha un predomini de vents fluixos i calmes, els vents moderats i forts no són gaire freqüents. L´observatori de Girona-SMC (99 m) té una mitjana de la velocitat del vent d´1,2 m/s (4,2 km/h) en el període 2002-2006. Cal remarcar que al turó de Montjuïc (185 m) el vent és més intens que a la ciutat, amb una mitjana de 2,3 m/s. L´elevada freqüència de vents dèbils pot afavorir la formació de l´illa de calor urbana a Girona, ja que hi ha una menor pèrdua de calor sensible a la ciutat durant el dia provocada pel vent, i aquesta calor sensible escapa durant la nit incrementant la temperatura de les zones urbanes.
Taula 10. Velocitat mitjana del vent de Girona
Velocitat mitjana del vent a Girona (m/s). Període 2002-6.
Observatori G F M A M J J A S O N D ANY
Girona (Montjuïc) 2,3 2,1 2,4 2,6 2,5 2,3 2,2 2,2 2,2 2,3 2,2 2,4 2,3
Girona (SMC) 1,0 1,2 1,3 1,6 1,6 1,4 1,5 1,2 1,1 1,2 0,9 0,9 1,2

Girona es troba en una zona de transició pel que fa al nombre d´hores de sol dins de la Península Ibèrica. Girona no és dels llocs més assolellats, com és el sud d´Espanya on San Fernando té 3100 hores de sol, ni dels llocs més ennuvolats de la façana cantàbrica, Bilbao, amb 1600 hores de sol (font: Capel Molina, 1981). Girona té un promig de 2400 hores d´insolació anual, aproximadament. El ritme d´insolació és el típic de latituds mitjanes, amb un màxim a l´estiu i un mínim durant l´hivern. El màxim d´insolació es produeix al mes de juliol, 297 hores de sol. El nombre mínim d´hores de sol es dóna al mes de desembre, 127 hores. Hem analitzat la nuvolositat mitjana diària a Salt en el període 2005-7. Tot i tractar-se d´un període massa curt per trobar conclusions vàlides climatològicament, podem afirmar que Girona té uns valors de nuvolositat molt propers als de cel núvol (4), la mitjana anual és de 3,8 octes. Els mesos amb més nuvolositat són els de primavera i tardor (el màxim es dóna a l´octubre, 4,5 octes), mentre que el mínim principal es dóna a l´estiu (juliol té una mitjana de 2,6 octes), i el mínim secundari a l´hivern (3,1 octes al desembre). Aquests valors són força lògics tenint en compte la variabilitat de la circulació atmosfèrica, amb més freqüència de situacions anticiclòniques a l´hivern i a l´estiu, i amb la presència de més pertorbacions en les estacions equinoccials (Capel Molina, 1981).
Si tenim en compte que la nuvolositat i el vent són els factors que controlen més la intensitat de l´illa de calor, la intensitat de l´illa de calor teòricament més intensa s´hauria de produir al mes de juliol, quan la nuvolositat és més escassa i el vent també té velocitats relativament baixes, mentre que l´illa de calor més feble es donarà a l´octubre i en altres mesos de la primavera i la tardor els valors de la intensitat també seran relativament baixos.
Taula 11.
Nuvolositat mitjana a Salt (en octes de cel cobert). Període 2005-7.
G F M A M J J A S O N D Any
3,4 4,2 4,3 4,4 4,1 3,4 2,6 4,0 4,2 4,5 3,7 3,1 3,8

El clima de Girona es caracteritza per tenir una amplitud anual moderada, només 16,2ºC d’oscil•lació tèrmica entre el mes més càlid, juliol, 23,6ºC, i gener, 7,4ºC, el mes més fred (mitjanes de 1911-2010). No obstant, l’amplitud tèrmica diària és força elevada, 12,1ºC. Cal remarcar, però, que si tenim en compte tot el municipi de Girona l’amplitud diària no és homogènia, els 12ºC corresponen al centre, els indrets poc o gens urbanitzats enregistren una amplitud molt més elevada. Així la vall de Sant Daniel té una amplitud mitjana de 15,6ºC (promig de les màximes de 22,7º i de les mínimes de 7,1ºC), les Hortes de Santa Eugènia 15ºC, Montilivi 14ºC (estació de la universitat Politècnica), i el Pont Major (observatori de Narcís Xifra) 14ºC. Els turons que envolten la ciutat tenen unes amplituds tèrmiques diàries similars o fins i tot lleugerament inferiors envers el centre de Girona, així Montjuïc té una oscil•lació de 11,6ºC. Això es deu a la inversió tèrmica que provoca que sovint tinguem mínimes més altes als turons que les àrees rurals, i fins i tot Montjuïc té mínimes més elevades que el centre urbà.
L’amplitud tèrmica pot assolir valors molt elevats a la ciutat de Girona en dies anticiclònics, especialment quan l’anticicló està centrat damunt de la península Ibèrica. És el cas del dia 29 de gener de 1944, en què l’oscil•lació fou de 26,0ºC, la màxima va ser de 24,8ºC i la mínima de -1,2ºC. La forma topogràfica en qué roman la ciutat, una vall enclotada enmig de turons, afavoreix l’encalmament de l’aire, si això unim les importants inversions tèrmiques que es produeixen en dies serens i anticiclònics per això l’oscil•lació tèrmica es dispara. No obstant, la urbanització i creixement de la ciutat ha fet que les amplituds fortes tendeixen al descens en el centre urbà. Però els afores de la ciutat tenen molts dies amb oscil•lacions fortes. És molt important d’assenyalar que a la Vall de Sant Daniel de Girona tenim 43 dies a l’any amb una oscil•lació tèrmica igual o superior a 20ºC.
La ciutat de Girona té una humitat relativa al voltant del 68 %). La tardor és l’època en què la humitat relativa és més elevada, el setembre és el mes més humit, amb 80 % de humitat mitjana (posar taula). El juliol és el mes més sec, 60 %. L’hivern té una humitat relativa elevada, 77 % al juliol, 75 % al gener, és una humitat bastant més elevada que a l’estiu fruit d’unes temperatures força més baixes. Aquesta és una característica dels climes temperats, on s’ubica la ciutat de Girona. És destacable l’elevada humitat relativa dels matins i les nits a la ciutat de Girona, amb l’aparició de nombroses rosades. L’important descens tèrmic que es dóna en les nits de Girona afavoreix, especialment quan les nits són serenes i encalmades, un important increment de la humitat relativa que supera el 80 % durant moltes matinales (observació de les 8 hores), àdhuc el 90 % a l’hivern. Els voltants de la ciutat de Girona encara presenten humitats més elevades, amb una humitat mitjana a les 8 hores del 96 % a Girona-la Vall de Sant Daniel, que contrasta amb el 85 % de Girona-Sèquia. No és estrany que la humitat relativa arribi al 100 %, l’aire es satura i dóna lloc a borres, que en els últims dècades s’han fet més escasses (50 dies en el període 1951-80 i 16 dies en l’interval temporal 2001-10). No obstant, hi ha dies en què la humitat relativa baixa i molt a Girona, fins a valors inferiors al 30 %, especialment al migdia i tarda (12-18 hores). Els dies anticiclònics de tardor i primavera podem tenir humitats del 20 % al migdia, que contrasten amb humitats superiors al 80 % a la matinada. Durant les onades de calor de l’estiu les humitats poden ser inferiors al 20 % i arribar al 10 % (13 d’agost de 2003). Però és amb vent del nord, en dies de tramuntana quan tenim un anticicló molt proper, quan la humitat relativa assoleix els valors més baixos a la ciutat de Girona. El dia 31 de gener de 2003 la humitat relativa va arribar al 8 % a les 15 hores a la ciutat de Girona. Aquell dia la tramuntana tingué una ratxa màxima de 109 Km/h.

Fantomon

Webmaster de Météo Climat et de Météo Limagne
Avril 2011
(Utilisateur déconnecté)

Le 14/04/2018 @ 07:47:49

Messages: 2034
Inscription: Le 09/05/2005 @ 21h31
Lieu: Paris (France)
El clima de Gerona es muy interesante y se parece un poco al clima de los Moutiers mi pueblo de Bretana (Medias de temperaturas, precipitaciones, golpes de calor, mar, sol) y tu articulo es muy bien!
Finalmente, la evolucion no es si diferente que en Francia y en muchas ciudades de Francia hacia muchos golpes de calor en la fin del 19° y el comienzo del 20° notamente en Septiembre con 36,2°C en Paris en 1895. Hacia muchos tornados en 1890s. En Francia, es desde 1988/1989 que el clima es realmente mas calido. Pero de 1991 a 1993, hacia el Pinatubo.
Hay los anos 2011, 2014 y 2015 que son muy calidos.
Vive la canicule! Un temps super chaud et ensoleillé avec quelques orages, voilà l''idéal surtout à la mer!
Je suis l''oiseau légendaire qui vit au fond de la mer, Lugia si vous préférez.
Vive la bretagne vive les bretons! Je suis breton et fier de l''être, je ne suis pas français!
Je veux rester enfant toute ma vie comme mon court en terre battue pour pouvoir m''amuser.





Chargé en 5s